Fa algun temps vàrem fer una ponència sobre les relacions entre el turisme i el planejament amb en Joan de Torres i Calsapeu. Ara, vull recuperar alguns dels temes que vàrem tractar en aquella ponència, reestructurant-hi algun comentari i afegint-hi alguna consideració.
El tema del turisme no és mes que un de tants que es poden tractar en el planejament urbanístic actual. Altres temes, com la indústria, la centralitat, etc., que poden tenir un tractament semblant. Tots ells tenen components que poden ajudar a entendre alguns canvis metodològics que la realitat urbana actual imposa en l’urbanisme. Però en el cas del turisme el pes de les imatges o el paisatge en l’estructuració del territori s’accentua.
A partir d’aquest tema es pot valorar la importància de les imatges en la definició dels elements urbans o en les interrelacions entre elles. Amb el benentès que no es tracta tant d’imatge escenogràfiques, referides a una substància immutable dels espais, sinó obertes a la diversitat i interrelació cultural. També referides a la dinàmica dels espais i l’atenció a temps i gramàtiques d’ordenació diferents. És a dir, el que generalment s’anomena espai intemedi.
Atès que la ponència tenia mes extensió de la que es recomana per a un post del blog, dividirem l’explicació en tres parts.
En la primera centrarem l’atenció en dos aspectes de la metodologia interessants tant per a la urbanística del turisme com, per extensió, tota la urbanística actual: el caràcter programàtic de les imatges i el pes de la imatge en la definició de les tipologies d’edificació.
En la segona reflexionarem sobre dos casos que ens hem trobat en la pràctica professional: dues poblacions costaneres d'interès històric i amb un paisatge característic.
En la tercera ens referirem a la cartografia d’informació. Una cartografia no referida a condicions globals de teixits, d’àrees homogènies o de zones, sinó a condicions d’intermediació, específiques dels llocs. I, sobre tot, a espais on se superposa el punt de vista de l’explotació turística amb el punt de vista de la vida quotidiana dels habitants i de la protecció del medi. Espais, a mes a mes, on diverses regles de composició se superposen entre si. També espais de límit o espais de frontera on les diverses gramàtiques d’ordenació es contaminen entre si.
El primer tema s’explicarà a través de diversos textos literaris. La urbanística actual, mes propera de la narració que a l’optimització de relacions, facilita la utilització d’aquests textos.
